Roser
Rosa spp.
L'arbust de flor clàssic del jardí. Demana almenys sis hores de sol, bona ventilació i una poda cada hivern.
- Tipus
- Arbust
- On
- Exterior
- Llum
- Sol · Semiombra
- Reg
- Reg moderat
- Fred
- Aguanta el fred de l'hivern; si hi ha gelades tardanes, retarda la poda
On posar-lo
On li done el sol directe almenys sis hores al dia, amb bona circulació d’aire, que ajuda a evitar malalties. Necessita un sòl amb bon drenatge: l’excés de reg i els sòls que s’embassen afavorixen les malalties de l’arrel.
Reg
Rega a fons i deixa que la terra s’asseque en part entre regs; no cal regar tots els dies. Fes-ho pel matí, millor amb degoteig i sense banyar les fulles. La falta d’aigua li fa perdre fulles, i l’excés podrix les arrels. Un encoixinat d’escorça o similar ajuda a conservar la humitat.
Poda
A l’hivern, abans que s’inflen les gemmes. Comença llevant la fusta malalta o danyada i després rebaixa entre un terç i dos terços, tallant just per damunt d’una gemma que mire cap a fora. En els rosers de flor gran, deixa de tres a cinc branques en forma de got. Els rosers arbustius es poden deixar més lliures i renovar cada dos o tres anys llevant les branques velles. Durant la temporada, tallar les flors marcides ajuda que torne a florir.
Adobat
A la primavera i, si cal, a principi de tardor, sobretot si veus que creix poc o que les fulles de baix esgroguixen. Sense passar-te: l’excés de nitrogen dona molta fulla i menys flor.
En el nostre clima
Si en la teua zona són habituals les gelades tardanes de primavera, retarda un poc la poda. Arreplegar les fulles caigudes i les restes de poda ajuda a tallar el cicle de les malalties. Si ho prefereixes, ens encarreguem de la poda d’hivern.
Problemes freqüents
Oïdi
Podosphaera pannosa
Com reconéixer-lo
Taques blanquinoses, com de pols, en les fulles joves, els brots tendres i les poncelles, sovint en la base de les espines. Les fulles es deformen, s'arrissen i cauen abans d'hora.
Què fer
És un fong que no necessita pluja per a estendre's; l'afavorixen les nits fresques i humides seguides de dies temperats i més secs. Un roser al sol i amb bona ventilació el patix menys. En la poda d'hivern, retira les fulles i les restes del sòl. Si apareix cada any, pregunta'ns per un tractament autoritzat; algunes varietats el resistixen millor.
Pugó del roser
Macrosiphum rosae
Com reconéixer-lo
Colònies d'insectes xicotets i blans en els brots i les poncelles tendres, sobretot a la primavera. Si n'hi ha molts, deixen anar una melassa apegalosa on creix la negreta, i poden deformar les poncelles i deixar flors més xicotetes.
Què fer
Pocs pugons quasi no fan mal, i amb la calor de l'estiu solen baixar. Marietes, sírfids i xicotetes vespes parasitoides els controlen; mantín a ratlla les formigues, que els protegixen. Un raig fort d'aigua a primera hora els fa caure. Si la colònia és gran, pregunta'ns.