Salta al contingut
Hedra
Escriu-nos per WhatsApp
← Enciclopèdia de plantes
Branques de romer amb fulles estretes i flors blau clar

Romer

Salvia rosmarinus

També anomenada: Rosmarinus officinalis (nom antic)

Arbust aromàtic de la Mediterrània que viu amb molt poca aigua. Servix per a la cuina, per a tanques baixes i és una planta mel·lífera.

Tipus
Aromàtica
On
Exterior
Llum
Sol
Reg
Poc reg
Fred
Aguanta gelades moderades; les fortes poden danyar-lo

On posar-lo

A ple sol, amb almenys sis hores de sol directe, i en un sòl lleuger i amb bon drenatge. Tolera sòls pobres i li agraden els calcaris. El que no suporta és tindre les arrels banyades, sobretot a l’hivern: en terra argilosa, planta’l en un bancal elevat o en test. Deixa uns 50 cm entre plantes.

Reg

El primer any, rega amb regularitat a l’estiu perquè arrele. Després, plantat en terra, no sol necessitar reg. En test el substrat s’asseca ràpid, així que rega en les èpoques seques, però sense deixar mai la terra embassada.

Poda

Un retall lleuger a l’any, després de la floració, el manté compacte i amb brots nous. No talles en la fusta vella. Les varietats dretes aguanten bé el retall anual com a tanca baixa. Si una mata vella s’ha quedat pelada per baix, una poda forta no sol recuperar-la: és millor substituir-la per una planta feta d’esqueix.

Adobat

En terra no necessita adob i creix bé fins i tot en sòls pobres. Si porta més d’un any en el mateix test, un poc d’adob granulat a final de primavera és suficient.

En el nostre clima

És una planta de la Mediterrània i s’adapta a jardins amb poc reg. Patix més quan el fred arriba amb la terra amarada; en test, en els hiverns plujosos, posa’l al costat d’una paret on no li caiga tanta pluja. Es multiplica fàcilment per esqueix. Si vols una tanca baixa de romer, la plantem i ens encarreguem del manteniment.

Problemes freqüents

  • Escarabat del romer

    Escarabat del romer

    Chrysolina americana

    Com reconéixer-lo

    Escarabats brillants d'uns 6 a 7 mm, amb ratlles verdes i porpra metàl·liques, i larves grisenques. Adults i larves es mengen les fulles, a vegades també les flors, i deixen puntes seques de color bru grisenc.

    Què fer

    Una planta sana sol aguantar-lo sense problema, així que quasi mai cal tractar. Si n'hi ha molts, sacseja les branques sobre un paper de periòdic i retira'ls. Els ocells i altres depredadors també ajuden a controlar-lo.

Tens dubtes amb la teua planta?

Porta'ns una foto o una fulla al viver, o escriu-nos, i et direm què li passa.