Plantes que aguanten la calor i la sequeraPlantes que aguanten la calor i la sequera

Els nostres estius són llargs, calorosos i secs. Per això, moltes de les plantes que millor funcionen ací són mediterrànies, i algunes creixen soles en la muntanya. Ací tens una selecció, amb el que cada una demana de veritat, i els errors que fan que una planta dura acabe patint.

Primer, un avís: resistir no és nàixer resistent

Una planta “de poc reg” només aguanta la sequera quan ja ha arrelat. Els primers mesos, i de vegades el primer i el segon estiu, necessita reg com qualsevol altra. Després, en terra, moltes d’estes plantes viuen quasi només amb la pluja. Si la deixes sense aigua el primer juliol, es pot morir, i no és culpa de la planta.

Les que millor funcionen ací

Arbustos i aromàtiques

• Romer. Ple sol i un sòl lleuger que drene bé; aguanta fins i tot els sòls pobres. Una vegada establit, en terra no sol necessitar reg. El que no suporta són les arrels mullades, sobretot a l’hivern.
• Espígol. Preferix els sòls pobres o poc fèrtils i secs, i aguanta els calcaris. Una vegada establit, en terra quasi mai cal regar-lo, i no sol necessitar adob.
• Llentiscle. Autòcton, de fulla perenne i olor resinosa. Servix com a bardissa, demana poca aigua i poques vegades necessita poda. El que aguanta mal és l’embassament.
• Baladre. Florix d’abril a octubre i resistix la sequera, la calor i el vent. Compte: totes les seues parts són tòxiques, així que pensa-ho si hi ha xiquets menuts o animals.

Vivaces amb flor

• Gaura. Flors fines com papallones des de principi d’estiu fins a les gelades. Creix d’una arrel grossa i fonda (pivotant) que, segons la Universitat Estatal de Carolina del Nord, l’ajuda a resistir la sequera i la calor.
• Gazània. Flors grans que s’obrin amb el sol. El que la mata és l’excés de reg. A la zona de València s’han citat gazànies escapades dels jardins, així que no en tires les restes fora de la teua parcel·la.

Arbres i palmeres

• Olivera. Com qualsevol arbre, tarda uns dos anys a establir-se, i en eixe temps necessita reg a l’estiu. Després, en terra, demana molt poca aigua.
• Margalló. L’única palmera autòctona de l’Espanya peninsular, segons l’Inventari espanyol del patrimoni natural i la biodiversitat. Creix a poc a poc, resistix la sequera, tolera els sòls calcaris i és molt longeu, segons la guia d’espècies de la Diputació de Cadis.

Una que no: l’atzavara

L’atzavara o pitera (Agave americana) es veu en molts marges, però està en el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (Reial decret 630/2013). Estar en el catàleg comporta la prohibició general de tindre-la, transportar-la, vendre-la o intercanviar-la, i també els seus fillols o trossos que puguen arrelar. No es pot plantar.

La norma només fa una excepció amb les plantes que ja estaven en un jardí abans que entrara en vigor, el 2013: el seu propietari pot continuar mantenint-les dins del jardí, sempre que no s’escampen fora, però no pot vendre-les, reproduir-les ni regalar-les. T’ho contem en la fitxa de l’atzavara.

De tot el gènere, l’Agave americana és l’única espècie d’atzavara que apareix en el catàleg. Les altres espècies d’atzavara no estan catalogades, i les atzavares que fem servir en el xerojardí que t’ensenyem més avall no són d’eixa espècie.

Com reconéixer una planta de secà

Moltes plantes que aguanten la sequera tenen les fulles grises o platejades, que reflectixen el sol. Altres tenen una capa de pèls fins que reté la humitat al voltant de la fulla. No és una regla fixa, però és una bona pista al viver.

Com ajudar-les a arrelar

1. Planta-les xicotetes. Una planta jove s’acostuma a poc a poc al seu lloc.
2. Millora el sòl, però no adobes de més. La matèria orgànica fa més solta una terra argilosa i ajuda que una d’arenosa retinga aigua. Les plantes autòctones, una vegada establides, no solen necessitar adob.
3. Tria bé l’època. La tardor és un bon moment per a plantar a la comarca, com expliquem en els calendaris d’octubre i de novembre. Les que porten mal les gelades, com la gazània, millor a la primavera, perquè arrelen abans de l’hivern.
4. Rega a fons i espaiat. Millor un reg abundant de tant en tant que poca aigua cada dia: així les arrels baixen i la planta es fa més resistent. Rega a primera hora del matí i sense mullar les fulles.
5. Encoixina. Una capa d’escorça o grava d’almenys 5 cm ajuda que el sòl guarde la humitat. Que no toque el coll de la planta: deixa-la separada uns centímetres.

Agrupa-les pel que beuen

Un error freqüent en un jardí de poc reg és mesclar en el mateix sector de reg un espígol i una gespa, o un romer i unes hortènsies. Una de les dos ix perdent. Agrupa les plantes segons l’aigua que necessiten i rega cada grup per separat. Així cada zona rep el just i gastes menys aigua.

Un bon exemple és el xerojardí que vam fer des de zero: grava, malla antiherbes, plantes de poc consum i un reg per sectors. Si vols alguna cosa semblant a casa, t’ajudem amb el disseny i el reg. I si preferixes començar tu, passa pel viver i t’aconsellem quines plantes encaixen en la teua parcel·la.