Gespa natural o artificial: avantatges i inconvenientsGespa natural o artificial: avantatges i inconvenients

És un dubte molt habitual: pose gespa natural o artificial? No hi ha una resposta única. Depén de quant uses la zona, de quant de sol li pegue, de l’aigua que estàs disposat a gastar i de com t’importe tindre un jardí viu. Repassem punt per punt el que diuen els estudis.

Aigua

És el gran avantatge de l’artificial: gasta molta menys aigua, perquè no cal regar-la perquè cresca. Un estudi del govern de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, ho resumix així: necessita menys aigua i menys reg, i per això sol encaixar millor en climes secs. Això sí, a l’estiu de vegades es rega per a refrescar-la, encara que, com voràs més avall, l’efecte dura molt poc.

La natural sí que necessita reg, i amb els nostres estius, prou. Però no totes les gespes gasten igual: segons la Universitat de Califòrnia, les de clima temperat (festuca, ray-grass) necessiten al voltant d’un 25 % més d’aigua que les de clima càlid com el gram. Triar bé l’espècie i regar amb seny marca molta diferència. T’ho contem en la gespa en el nostre clima.

Calor a l’estiu

Ací ix guanyant la natural, i de llarg. Les plantes refresquen l’ambient; el plàstic, no.

• Una investigadora de la Universitat de Califòrnia va mesurar, a mitja vesprada i entre maig i agost, fins a 78 °C en una gespa artificial a Palm Springs, al desert de Califòrnia, mentre que les superfícies amb plantes es quedaven al voltant de 35 a 38 °C.
• Una revisió de Penn State recull un estudi de 1971 (Buskirk i col·laboradors) que va mesurar en la gespa sintètica tradicional superfícies de 35 a 60 °C més calentes que la gespa natural al sol.
• Regar-la la refreda, però poc de temps. En un camp de gespa sintètica mesurat per la Universitat Brigham Young, la superfície va baixar a 29 °C després de 30 minuts de reg i en només 5 minuts ja estava una altra vegada a 49 °C.

En una zona a ple sol, on hagen de jugar xiquets o on es camine descalç, convé tindre-ho en compte.

Manteniment

La natural demana faena tot l’any: sega, reg, adobat i alguna ressembra. L’artificial no se sega ni cal regar-la perquè cresca, i per això molta gent la tria. Tot i això, no és manteniment zero: l’estudi australià parla d’una reducció del manteniment “percebuda”, perquè també cal cuidar-la perquè dure.

Sòl i pluja

Segons la Universitat de Califòrnia, davall de la gespa natural els cucs de terra i els microorganismes descomponen la matèria orgànica, i les plantes adaptades al clima ajuden a reduir l’escolament de la pluja i l’erosió del sòl. L’artificial, en canvi, no dona refugi als microbis d’un sòl sa. A més, l’estudi australià explica que la seua base necessita un disseny tècnic perquè drene bé.

Vida útil i residus

L’artificial dura anys, però no per sempre. Les xifres varien molt: segons el mateix sector, citat per la Universitat de Califòrnia, uns 20 anys, mentre que l’estudi australià calcula uns 8 a 10 anys en camps esportius, amb molt d’ús. Al final cal retirar-la, i com que és difícil de reciclar, la Universitat de Califòrnia advertix que normalment acaba a l’abocador.

La nostra experiència, després de més de deu anys instal·lant-la, ens diu que quant dura al teu jardí i com cal netejar-la depén molt de la varietat de gespa artificial que tries. Per això convé triar-la pensant en l’ús que li donaràs.

En la natural, l’herba tallada pot anar al compost o quedar-se en la mateixa gespa com a encoixinat.

Biodiversitat

La gespa natural, encara que siga d’una sola espècie, dona un poc de refugi a éssers vius xicotets i als microorganismes del sòl. L’artificial no aporta hàbitat ni per a ocells, ni per a pol·linitzadors, ni per a la vida del sòl. En una conferència de la Royal Horticultural Society, l’ecòleg urbà Mark Goddard va incloure la gespa artificial entre les coses que convé evitar si es vol afavorir la biodiversitat.

Aleshores, quina trie?

• Natural, si vols frescor a l’estiu, un jardí amb vida i no t’importa dedicar-li reg i sega. Millor encara amb una gespa que gaste poca aigua i un reg per sectors ben ajustat. En este jardí mediterrani vam posar reg per sectors per a la gespa i els massissos.
• Artificial, per a zones on la natural ho té molt difícil o on no vols regar ni segar, per exemple al voltant d’una piscina, com en este projecte. Millor si no està sempre a ple sol.
• Ni una ni l’altra: de vegades el més assenyat és un xerojardí amb graves i plantes que demanen poca aigua.

A Hedra instal·lem els dos tipus de gespa (l’artificial, des de fa més de deu anys) i dissenyem xerojardins amb el seu reg. Si no ho tens clar, mira el que fem en enginyeria de jardins: venim a veure el teu espai, t’aconsellem i el pressupost és gratuït.