
Tindre una gespa verda a la Costera és possible, però no es cuida igual que al nord. Ací els estius són molt calorosos i secs (l’estació d’AEMET a Xàtiva va arribar a 46 °C al juliol de 2003) i alguns hiverns gela de matinada (el rècord és de -5,8 °C, al gener de 2005). Per a orientar-nos, ens servixen molt els consells de la Universitat de Califòrnia, que treballa amb un clima mediterrani semblant al nostre.
Primer, tria bé la gespa
Hi ha dues grans famílies, i quasi tota la resta depén d’esta tria:
- Gespes de clima temperat: festuca alta, ray-grass i poa. Estan a gust entre uns 15 i 27 °C i amb la calor forta o el fred intens s’estressen o es queden mig parades. Necessiten més aigua: al voltant d’un 25 % més que les de clima càlid en el mateix lloc.
- Gespes de clima càlid: gram (bermuda) o zoysia. Suporten molt millor els estius calorosos i secs, però quan la terra baixa d’uns 11 °C entren en repòs durant l’hivern. Tornen a reverdir a la primavera, quan la terra s’escalfa.
Compte amb l’herba de Sant Agustí (Stenotaphrum secundatum) i amb el paspalum (Paspalum notatum i Paspalum vaginatum): encara que s’usen com a gespa en altres països, estan en el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (Reial decret 630/2013) per a tota Espanya. Segons l’article 7 del decret, això comporta la prohibició genèrica de la seua possessió, transport, tràfic i comerç, també de les seues restes o trossos que puguen arrelar, i la prohibició d’introduir-los en el medi natural. Així que no són una opció.
Si vols verd tot l’any, hauràs de regar més a l’estiu. Si prioritzes gastar menys aigua, el gram és més sofrit, a canvi que passe l’hivern en repòs.
Quan sembrar
- Clima temperat: el millor moment és setembre i octubre. La segona opció és març i abril.
- Clima càlid: moltes varietats no se sembren, es planten d’una altra manera (gleves o trossos de planta). Les que sí admeten llavor se sembren millor de mitjan abril a mitjan maig.
- Amb gleves: les de clima temperat arrelen millor a principi de tardor o de primavera, i les de clima càlid a mitjan o a finals de primavera. Es poden posar tot l’any, però millor evitar la calor forta i el fred intens.
En el calendari tens les tasques de cada mes: setembre per a sembrar i ressembrar, i abril per al gram.
Com regar
Acabada de sembrar. La llavor no pot assecar-se. Rega amb una pluja fina, que no arrossegue les llavors, i mantín humits els 2,5 a 5 cm de dalt de la terra, sense entollar: l’excés d’aigua podrix la llavor. Fins que naix pot caldre regar diverses vegades al dia, durant un mes com a molt, i més encara amb calor. Quan les plantetes s’assenten, sol bastar amb regar en dies alterns, i quan ja tenen arrel, a fons una o dues vegades per setmana.
Gespa ja assentada. La regla d’or és regar a fons i poques vegades, perquè les arrels baixen:
- Que l’aigua arribe a uns 15 a 20 cm de fondària, com recomana la Universitat de Califòrnia. Per a comprovar-ho, afona un tornavís en la terra i mira fins on ix humit.
- Rega quan els 5 cm de dalt de la terra estiguen secs. Si les petjades queden marcades o l’herba canvia de color, ja vas tard.
- Clima càlid: sol bastar amb una o dues vegades per setmana. Clima temperat: fins a tres vegades per setmana amb calor, i menys en els mesos frescos.
- Rega de matinada, entre les 2 i les 8. S’evapora menys aigua i fa menys vent. De vesprada es perd molta aigua, i si regues en fer-se fosc, l’herba banyada fins al matí agafa malalties amb més facilitat.
- Si l’aigua comença a escórrer per la superfície, talla el reg ahí i repartix el temps en diverses tandes.
Com segar
- Mai lleves més d’un terç de l’altura de la fulla d’una vegada. És la norma més important.
- En les gespes de clima temperat, l’altura de tall va d’uns 4 a 7,5 cm en festuca alta, i d’uns 4 a 6,5 cm en ray-grass i poa. La part alta del marge dona una gespa que aguanta millor la sequera, la calor i el trepig.
- A l’estiu, talla alt o deixa de tallar una temporada si apreta la calor. Sega sovint a la primavera, menys a l’estiu i un poc més una altra vegada a la tardor, quan torna a créixer.
- Deixa l’herba tallada damunt de la gespa si són trossos xicotets: fa d’encoixinat i conserva la humitat.
Primer tall d’una gespa nova: quan tinga entre 5 i 7,5 cm, assenta la terra trepitjant suau i, dos o tres dies després, talla-la llevant només un terç. Usa-la el menys possible en els primers huit mesos.
Si la teua gespa no alça el cap
Una gespa esgotada de vegades es recupera ajustant reg, sega i adobat, i altres vegades convé replantejar la zona, com vam fer en esta parcel·la amb la gespa esgotada. En jardineria ens encarreguem de la cura de la gespa, i si en vols una de nova amb el seu reg, com en esta zona verda, mira el que fem en enginyeria. La visita i el pressupost són gratuïts.
Fonts
- Universitat de Califòrnia (UC IPM): control de males herbes en la gespa, amb les diferències entre gespes de clima temperat i càlid
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: èpoques i dosis de sembra
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: plantar amb gleves
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: com regar una gespa nova
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: com regar (fondària del reg)
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: quantes vegades regar a la setmana
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: quan regar
- Universitat de Califòrnia (UC IPM): reg de la gespa
- Universitat de Califòrnia, guia de la gespa sana: sega de gespes de clima temperat
- Royal Horticultural Society: com fer una gespa des de llavor
- Royal Horticultural Society: regar amb seny
- Royal Horticultural Society: la gespa en època de sequera
- BOE: Reial decret 630/2013, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (text consolidat)
- Registres de l'estació d'AEMET a Xàtiva (dades d'AEMET publicades per x-y.es)