Salta al contingut
Hedra
Escriu-nos per WhatsApp
Blog del viver

Poda d'oliveres i cítrics: quan sí i quan no

Làmina botànica antiga d'una branca de taronger amb dues taronges, flors blanques de tarongina i una taronja tallada per la meitat
Il·lustració: Pierre Antoine Poiteau, Histoire naturelle des orangers (1818 a 1822), Domini públic, via Wikimedia Commons.

Si tens una olivera, un taronger o una llimera al jardí o a l’hort, és fàcil podar-los massa. Les guies tècniques insistixen en el contrari: una olivera adulta ben formada necessita una poda lleugera, i en els cítrics moltes vegades n’hi ha prou amb llevar el que està sec i poca cosa més. Ací tens quan fer-ho, què tallar i què convé evitar.

La regla d’or: després del fred

En els cítrics, la poda fa eixir brots nous i tendres que patixen molt amb una gelada. En l’olivera, on es temen gelades fortes, els tècnics aconsellen retardar la poda tot el que es puga. Així que, en tots dos casos, el criteri és el mateix: si la teua parcel·la és de les que gelen, no podes mentre quede risc de gelada.

Fins quan hi ha eixe risc ací? Segons els registres d’AEMET de la seua estació a Xàtiva des de 1990 (recopilats per la web x-y.es), ha gelat de novembre a març: la mínima més baixa de febrer és de -5,6 °C i la de març, de -3,4 °C. A l’abril no consta cap gelada, amb una mínima de 0,6 °C. Són dades d’una sola estació: en una parcel·la més alta o més exposada pot gelar més.

L’olivera: al final de l’hivern

Quan. Les fonts no donen una única data, però sí un criteri comú:

  • La guia de poda de la Conselleria d’Agricultura (1999) diu que es pode quan l’activitat de l’olivera és mínima, de desembre a abril, com més prompte millor després de la collita i evitant podar quan la saba ja està en moviment, perquè les ferides cicatritzen pitjor. En les zones on es temen gelades fortes, aconsella retardar la poda.
  • Un article tècnic de la revista del Ministeri d’Agricultura (1995) demana podar sempre amb la saba parada, que sol ser de novembre a febrer, i també retardar-la tot el que es puga on es temen gelades fortes.
  • Per a oliveres de jardí, un full divulgador del Ministeri (1991) proposa una poda anual entre març i abril, i la Royal Horticultural Society aconsella podar-les a principi de primavera.

Traduït al teu jardí: si la teua parcel·la gela, retarda la poda fins que haja passat el risc de gelades, que a Xàtiva arriba fins al març, però sense esperar que la saba estiga ja en plena marxa. Si la teua parcel·la no gela, pots podar abans, en ple repòs.

Què tallar.

  • Les branques seques, trencades o malaltes.
  • Els xupons, tant els que ixen en la base del tronc com els del centre de les branques grosses.
  • El just perquè la copa quede airejada i aprofite bé la llum, que és un dels objectius de la poda segons el Ministeri.

Quant. Poc. Segons el Ministeri, una olivera adulta ben formada a penes necessita poda durant anys, i el que es faça s’ha de limitar a aclarir branques i xupons, no a rapar. Les podes severes que deixen l’arbre molt obert, sobre poques branques principals, provoquen cremades del sol en l’escorça.

Com. Fes talls nets i un poc inclinats, perquè l’aigua de pluja no s’hi quede damunt i podrisca la fusta. Si l’arbre té berrugues en les branques (la tuberculosi de l’olivera), desinfecta les eines cada vegada que talles una zona malalta, perquè la malaltia es transmet amb elles.

A l’estiu, un repàs. A final d’agost pots llevar els xupons que hagen eixit al peu de l’olivera, sense tocar la resta.

Més cures en la fitxa de l’olivera.

Taronger i llimera: després de la collita

Quan. El taronger es poda després de la collita, normalment de març a maig, i sense començar fins que s’hagen anat els freds. Les varietats tardanes es poden més tard, al juny o fins i tot després. La Universitat de Califòrnia resumix que la poda dels cítrics es fa millor a la primavera i a l’estiu.

Amb la llimera cal matisar. El full divulgador del Ministeri sobre la llimera Fino situa la poda a l’eixida de l’hivern, al febrer o al març, abans de la floració. Però les llimeres són molt més sensibles a les gelades que els tarongers i els mandariners, segons la Universitat de Califòrnia, i a Xàtiva ha gelat al febrer i al març. Així que, si la teua parcel·la gela, aplica la regla del fred també ací: espera que haja passat el risc de gelades, encara que això retarde un poc la poda. En el calendari de març tens la resta de tasques del mes.

Què tallar. Moltes vegades n’hi ha prou amb açò:

  • Les branques seques.
  • Els xupons que ixen per davall de l’empelt. Són del patró, no de la teua varietat, i no et donaran la fruita que esperes.
  • Les branques que s’encreuen d’una banda a l’altra de la copa.

Obrir un poc l’interior deixa passar la llum i l’aire. Un arbre tancat i ple de fusta seca és un bon refugi per a les cotxinilles, i a més dona menys fruita per dins.

Quant. Poc, en general. De la llimera Fino, el full del Ministeri diu que es desequilibra amb facilitat si es poda fort, i que és millor una poda lleugera cada any que una de forta cada dos o tres. En canvi, al mandariner de molt de creixement sol tallar-se-li més llenya, segons el manual de Luis Simarro.

Arbres joves. Els dos o tres primers anys, poda molt poc: l’arbre necessita quasi tota la copa per a fabricar l’aliment amb què creixen les arrels i les branques. Limita’t a llevar els xupons del patró.

Més detalls en les fitxes del taronger i de la llimera.

Quan no podar

  • Oliveres en ple hivern, si la teua parcel·la és de les que gelen. Espera’t que passe el risc de gelades.
  • Cítrics a partir de final d’estiu. Passat l’agost, la poda provoca brots nous que es fan malbé amb el fred de l’hivern.
  • Una poda tan forta que deixe les branques grosses al sol. Si lleves molta copa, les branques grosses queden exposades i es poden cremar. En els cítrics, si ja està fet, protegix-les pintant-les amb pintura plàstica d’interior diluïda a parts iguals amb aigua, o amb calç.

Els errors més habituals

  1. Podar a fons cada any per costum. Ni l’olivera ni els cítrics ho necessiten: moltes vegades n’hi ha prou amb llevar el que està sec i els xupons, i en els cítrics, les branques que s’encreuen.
  2. Deixar créixer els xupons. En l’olivera desvien la saba que hauria d’arribar a la copa, i en els cítrics els del patró no donen la fruita de la teua varietat.
  3. Podar els cítrics a la tardor. Els brots que ixen després arriben tendres a l’hivern i el fred els fa malbé.

Si prefereixes que ens n’encarreguem nosaltres, a Hedra fem poda d’arbres i fruiters. I si vas a plantar una olivera o un cítric nou, passa pel viver i t’orientem.

Les plantes d'este article

Fonts

T'ha quedat algun dubte?

Escriu-nos o telefona'ns i t'ajudem amb la teua planta.