Salta al contingut
Hedra
Escriu-nos per WhatsApp
Blog del viver

Quan i com plantar arbres i bardisses: novembre és el mes

Làmina botànica de 1890 d'una branca d'olivera en flor, amb fulles estretes, una oliva i detalls de la flor i del pinyol
Il·lustració: Wilhelm Brandt, M. Gürke, F. E. Köhler, G. Pabst, G. Schellenberg i Max Vogtherr, Köhler's Medizinal-Pflanzen (1890), Domini públic, via Wikimedia Commons.

Si estàs pensant a plantar un arbre o fer una bardissa, no esperes a la primavera. En un clima com el nostre, d’hiverns suaus i estius molt secs, la tardor és la millor època per a plantar la majoria d’arbres i arbustos. T’expliquem per què, quines plantes convé deixar per a més avant i com fer-ho bé.

Per què a la tardor

El que es planta ara té tot l’hivern per a fer arrels abans del primer estiu.

  • La terra encara està temperada de l’estiu, i això anima les arrels a créixer.
  • Els dies són més curts i frescos, així que la planta perd menys aigua per les fulles.
  • Arriben les pluges, que amaren la terra i ajuden a formar un bon sistema d’arrels.

Quan arribe la calor, la planta tindrà més arrel per a buscar aigua. Per això els arbres i arbustos plantats a la tardor solen créixer molt més a partir del primer any que els plantats a la primavera. Per a un jardí de la Costera, que ha d’aguantar juliol i agost, és un gran avantatge.

Què plantar ara i què deixar per a més avant

Ara, al novembre: arbres i arbustos rústics. Per exemple, l’olivera, i per a bardisses, el pitòspor, el llentiscle o el baladre, que plantat en filera forma bardisses molt denses. Compte amb el baladre: totes les seues parts són tòxiques, així que pensa-ho si hi ha xiquets menuts o animals a casa. En les bardisses de fulla perenne, la tardor i la primavera són les dues bones èpoques.

Millor a la primavera: les plantes sensibles a les gelades. Una planta acabada de plantar porta pitjor el fred que una ja assentada. És el cas dels cítrics, com la llimera i el taronger: la Universitat de Califòrnia aconsella plantar-los quan ha passat el perill de gelades, en general de finals de març a abril, i avisa que els plantats a finals de tardor o a l’hivern corren més risc de gelar-se. A la Costera, nosaltres els plantem a finals de febrer, quan ja han passat els freds més forts. Si a la teua parcel·la sol gelar tard, espera unes setmanes més. Segons les nostres fitxes, també convé esperar al final de l’hivern o al principi de la primavera amb la figuera i el xiprer, i plantar el marfull quan haja passat el risc de gelades.

A l’hivern, a arrel nua: els arbres i arbustos que es venen sense terra a les arrels. Només es troben mentre la planta està en repòs, a la tardor i a l’hivern. En el calendari els tens al desembre i al gener. La RHS aconsella plantar-los tan prompte com els tingues i deixar-los abans uns 30 minuts amb les arrels en remull.

El clot: ample, no fondo

Ací és fàcil equivocar-se.

  1. Rega bé la planta en el seu test abans de traure-la.
  2. Fes un clot ample, idealment tres vegades el diàmetre del pa de terra, però no més fondo que les arrels.
  3. Si les parets del clot estan molt dures, punxa-les amb una forca perquè les arrels hi puguen entrar.
  4. Posa’l a l’altura justa: el punt on el tronc s’obri en arrels ha de quedar arran de terra. Plantar massa fondo és una de les causes més freqüents de mort dels arbres. En els cítrics empeltats, com el taronger, la Universitat de Califòrnia insistix que l’empelt quede per damunt del nivell del sòl.
  5. Ompli el clot amb cura, ficant la terra entre les arrels perquè no queden bosses d’aire. Apreta amb suavitat, sense compactar, i rega.

No plantes mai amb la terra entollada, amb aigua al fons del clot, ni gelada.

Com plantar una bardissa

  • Lleva abans totes les herbes de la zona.
  • Obri una rasa de 60 a 90 cm d’amplària i de la fondària d’una pala.
  • Separa les plantes segons l’espècie. La RHS dona com a orientació general entre 30 i 60 cm, però cada espècie té la seua mesura. Per a una bardissa tancada de pitòspor, nosaltres posem de 2 a 3 plantes per metre. Si la bardissa marca un límit, fes-la un poc cap a dins de la partió.
  • Planta a la mateixa altura a què estaven en el test, ompli, apreta i rega bé.

Tutor, encoixinat i reg

El tutor. Els arbres xicotets no en necessiten. Els grans o amb la copa pesada, sí. Clava’l quan plantes, abans d’omplir el clot, i revisa les lligadures a la primavera i a la tardor perquè no estrangulen el tronc. Al cap de dues temporades de creixement ja se sol poder llevar.

L’encoixinat. Una capa d’escorça o compost al voltant guarda la humitat i frena les herbes. Deixa uns 10 cm lliures al voltant del tronc. Durant els tres primers anys, mantín sense herba un cercle d’almenys 1,2 m de diàmetre.

El reg. Si les pluges es retarden, hauràs de regar tu fins que arriben. La terra pot estar seca al voltant de les arrels encara que per damunt parega humida, així que abans de regar cava un poc al costat del pa de terra per a comprovar-ho. Regar massa també és roín: podrix les arrels i la planta es veu com si li faltara aigua. Les bardisses acabades de plantar necessiten reg regular els dos primers anys.

Els errors més habituals

  • Plantar massa fondo.
  • Oblidar-se del reg en el primer estiu.
  • Plantar a la primavera tardana una cosa que es podia haver plantat a la tardor.

Si vols una bardissa nova, un arbre gran per a fer ombra o un jardí sencer amb plantes que aguanten el nostre clima, a Hedra el dissenyem i el plantem, amb el seu reg. I si vols una olivera gran des del primer dia, mira com plantem exemplars adults amb grua.

Les plantes d'este article

Fonts

T'ha quedat algun dubte?

Escriu-nos o telefona'ns i t'ajudem amb la teua planta.