Piscines naturals: què són i com funcionenPiscines naturals: què són i com funcionen

Una piscina natural s’assembla més a un estany de muntanya que a una piscina de tota la vida. Servix per a banyar-se, però l’aigua no es tracta amb clor ni amb altres productes químics: es depura amb plantes, grava i els microorganismes que hi viuen, i amb el manteniment que li dones. La majoria de tipus usen una bomba, encara que també n’hi ha sense bomba, que necessiten més superfície. T’expliquem com funciona i què cal saber abans de fer-ne una.

Dues zones: una per a banyar-se i una altra per a netejar l’aigua

Quasi totes les piscines naturals tenen dues parts:

• La zona de bany, la que fas servir per a nadar. Sol ser fonda: alguns experts recomanen 2 metres, encara que 1,5 metres pot valdre si la depuració funciona bé.
• La zona de regeneració, més baixa, d’uns 50 a 150 cm de fondària, plena de grava i plantada amb espècies aquàtiques. Ací és on es depura l’aigua.

Les dues solen estar separades per un mur submergit per damunt del qual passa l’aigua. La grandària de la zona de regeneració depén del tipus de piscina: en les que es netegen només amb plantes, la part plantada ocupa almenys la meitat de la superfície; les que es recolzen en filtres biològics poden ser prou més xicotetes.

Com es neteja l’aigua sense clor

La depuració no la fa una sola cosa, sinó diverses alhora:

1. Filtrat físic. La grava reté partícules i la brutícia es va depositant al fons.
2. Microorganismes. En les arrels de les plantes i en la superfície de cada pedra viu una pel·lícula de bacteris i altres microorganismes que descomponen la matèria orgànica i retiren nutrients de l’aigua.
3. Plantes. Absorbixen nutrients de l’aigua, aporten oxigen i donen refugi a eixos microorganismes.
4. Moviment de l’aigua. En els tipus amb bomba, esta fa passar l’aigua per la zona de regeneració i la torna a la de bany.

En una piscina natural no s’usa clor, ozó, compostos de coure ni làmpades ultraviolades. Segons els criteris de Kircher, estos tractaments reduïxen l’activitat biològica que la piscina natural vol afavorir. Alguns tipus es recolzen, a més, en filtres biològics de grava.

Quines plantes porta

En la zona de regeneració es combinen plantes submergides, plantes de fulla flotant i plantes de vora. Les seues arrels, a més, mantenen la grava solta perquè l’aigua hi circule.

Un avís important: algunes plantes aquàtiques molt vistoses són invasores i estan prohibides a Espanya. El jacint d’aigua o camalot, la lletuga d’aigua, l’azolla i les ludwigies (excepte Ludwigia palustris) estan en el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i això suposa que no es poden tindre, transportar ni vendre. Si te les oferixen, no les poses.

Tampoc es recomana posar-hi peixos: augmenten el fòsfor de l’aigua i, amb ell, les algues. Les granotes, els gripaus i els tritons arribaran sols.

El manteniment

Una piscina natural no necessita productes, però sí cures:

• Retallar les plantes cada tardor i traure el que s’ha tallat. Així es retiren de l’aigua els nutrients que han anat acumulant.
• Aspirar el fang del fons almenys una vegada a l’any.
• Netejar els filtres de la bomba i del skimmer, que arrepleguen fulles, pol·len i brutícia.
• Retirar les algues filamentoses si n’apareixen.
• Compte amb les fulles dels arbres. Quan es podrixen dins l’aigua aporten fòsfor. A la tardor es pot estendre una xarxa damunt de l’aigua.

És normal que, quan et banyes, s’alce un poc de fang i l’aigua s’enterbolisca una estona.

No és el mateix que una piscina amb clor

Que l’aigua es veja neta no vol dir que estiga lliure de microbis. Un estudi de la Universitat de Barcelona va analitzar quatre piscines naturalitzades d’urbanitzacions de Catalunya i en tres se superaven els límits recomanats d’E. coli i enterococs fecals, probablement per la fauna salvatge, sobretot els ocells. Els autors conclouen que la depuració natural pot ser insuficient per a reduir la càrrega de microbis i que cal continuar investigant.

Per això, una piscina natural és una opció per a ús privat. La norma de piscines (Reial decret 742/2013) anomena així les que són només per a la família i els convidats del propietari o de qui viu a la casa, i hi inclou també el lloguer de cases per a ús familiar. En canvi, en les d’ús públic (per exemple, les d’hotels, allotjaments turístics o càmpings) i en les de comunitats de propietaris i cases rurals, la norma exigix que l’aigua que recircula estiga, com a mínim, filtrada i desinfectada abans de tornar al vas. Compte: el que eixa norma anomena «piscina natural» és una altra cosa, les que s’omplin amb aigua de mar o de riu i es renoven amb les marees o amb el corrent. Si llogaràs la casa o la piscina l’usarà més gent, consulta abans la normativa sanitària.

I en el nostre clima?

Els estius de la Costera són molt calorosos: l’estació d’AEMET a Xàtiva va arribar a 46 °C al juliol de 2003. Wolfram Kircher, expert en piscines naturals i docent a la Universitat d’Anhalt (Alemanya), reconeix que un clima àrid és exigent per a les plantes i per a tot l’ecosistema de la piscina. Per això el disseny ha de pensar en la calor des del principi. Kircher aconsella ser molt estricte perquè entre a l’aigua el mínim fòsfor possible, perquè és el que alimenta les algues, i per a zones càlides tot l’any recomana construir-les amb dos vasos, un per al bany i un altre per a la regeneració.

Una piscina natural d’Hedra

En este jardí de muntanya vam dissenyar la làmina d’aigua i la zona de regeneració, vam fer la instal·lació hidràulica amb bombament, recirculació i cascada, una vorada de pedra natural i una platja de grava per a entrar a l’aigua, i vam plantar espècies aquàtiques i de ribera al voltant. La bomba fa circular l’aigua de manera contínua per la zona de regeneració.

Si t’agradaria tindre’n una, mira el que fem en enginyeria de jardins. Venim a veure el teu espai i et preparem el pressupost, les dues coses gratuïtes.