Salta al contingut
Hedra
Escriu-nos per WhatsApp
Blog del viver

Gelades: com protegir les teues plantes a la Costera

Làmina botànica de 1887 d'una llimera, amb una branca de fulles verdes i flors blanques, una llima sencera i una altra partida per la meitat
Il·lustració: Hermann Adolf Köhler, Köhler's Medizinal-Pflanzen (1887), Domini públic, via Wikimedia Commons.

Quan gela a la Costera, les plantes ho noten. Segons els registres de l’estació d’AEMET a Xàtiva des de 1990, que recopila la web x-y.es, hi ha hagut mínimes de -5,8 °C al gener, -5,6 °C al febrer, -3,4 °C al març i al novembre i -3,3 °C al desembre. N’hi ha prou amb una nit així per a cremar una buguenvíl·lea jove o fer malbé la collita d’una llimera. Per sort, amb unes poques precaucions, es pot evitar bona part del dany.

Quines nits gela

Segons la Universitat de Califòrnia, la gelada més comuna en el seu clima és la de les nits fredes, clares i seques, i la Universitat Estatal d’Iowa afig que són nits sense vent. Durant el dia, el sòl, les parets i les plantes acumulen calor, i a la nit, sense núvols que la retinguen, la perden cap al cel. Si la temperatura arran de terra baixa de zero, arriba la gelada. Per això, quan s’anuncie una nit freda i clara, convé estar atent.

L’aire fred tendix a baixar pel pendent i a quedar-se en les parts fondes. Per això la Universitat de Califòrnia aconsella no posar les plantes més sensibles en la zona més baixa del jardí. En canvi, al costat d’una paret o un mur, sobretot si està orientat al sud-oest, les plantes aguanten millor, perquè la paret guarda durant el dia la calor del sol i la torna a la nit.

Les plantes que més patixen

Segons les nostres fitxes, estes són les més delicades:

  • Cítrics. En general, a partir de -1,7 °C durant mitja hora o més ja hi ha danys en els cítrics sensibles. La llimera patix més que el taronger, i els arbres joves són els més delicats. Un cítric adult rarament mor per una gelada, però un acabat de plantar sí que pot morir.
  • Buguenvíl·lea, plumbago i dipladènia. Amb una gelada se’ls pot cremar la part de dalt. La buguenvíl·lea i el plumbago, segons les nostres fitxes, solen rebrotar a la primavera.
  • Hibisc, sobretot de jove, quan les seues tiges encara no són llenyoses.
  • Geranis, gitanetes, lantana i l’àloe vera, que no aguanten les gelades.
  • Totes les plantes en test, perquè les seues arrels estan molt més exposades que en el sòl.

Abans que arribe el fred

  • No podes ni adobes amb nitrogen a final d’estiu i a la tardor. Les dues coses fan brotar branques tendres, que són les primeres a gelar-se. Els cítrics s’adoben i es poden a la primavera i a principi d’estiu.
  • Mantín la terra humida. Una planta ben regada aguanta millor el fred, i la terra humida guarda més calor que la seca. Si s’anuncia gelada i la terra està seca, rega el dia abans.
  • Davall dels cítrics, terra neta. Un sòl nu i humit desprén més calor a la nit que un de cobert d’herba.
  • Protegix el tronc dels arbres joves embolicant-lo, des de terra fins a les primeres branques, amb cartó o amb fulles de palmera.

La nit de la gelada: cobrir bé

Una bona opció és la manta tèrmica, també anomenada vel d’hivernada. Segons la Royal Horticultural Society, les més gruixudes donen uns 2 °C de protecció, i si poses dues capes, un poc més. També servixen un llençol vell o una manta.

  • Que la coberta arribe fins a terra. La calor que protegix la planta ix del sòl, i cal tancar-la.
  • Mai plàstic arrimat a les fulles. Si les toca, pot fer més mal que bé. I el plàstic sol, sense res davall, protegix molt poc.
  • Destapa-la l’endemà, quan la temperatura ja estiga per damunt de zero.
  • Recorda que la manta no escalfa: només guarda la calor que el sòl ha agafat de dia. Sense eixa calor del sol, davall acaba fent el mateix fred que fora.

Els tests

  • Posa’ls junts en un lloc sec i resguardat, perquè es protegisquen entre ells. Segons la Royal Horticultural Society, el peu d’una paret orientada al sud és un dels racons més temperats del jardí.
  • Embolica el test amb plàstic de bambolles o palla perquè no es gelen les arrels.
  • Els més delicats, dins. Una dipladènia o un hibisc en test passen millor l’hivern en un lloc lluminós i resguardat del fred, sense calefacció i amb poc reg.

Després de la gelada: paciència

Si l’endemà al matí veus fulles ennegrides, toves o com amarades, no agafes les tisores. Que les fulles estiguen marrons no sempre vol dir que la planta s’haja mort, i moltes rebroten.

Espera que comence a brotar a la primavera. Llavors es veu bé què està viu i què no, i pots tallar només el que està sec. En els cítrics, la Universitat de Califòrnia aconsella esperar uns quants mesos i deixar la poda forta per a l’any següent. Mentrestant, si la terra s’asseca, rega.

Tens un repàs del que toca al jardí en el calendari de desembre i en el de gener, el mes en què l’estació de Xàtiva va registrar la seua mínima més baixa. I si preferixes que ens n’encarreguem nosaltres, a Hedra fem el manteniment de jardins.

Les plantes d'este article

Fonts

T'ha quedat algun dubte?

Escriu-nos o telefona'ns i t'ajudem amb la teua planta.